Anàlisi del Baròmetre de Barcelona: biaixos, escenaris amb dades neutralitzades de biaixos, l'habitatge com a evidència de política farsa i les dades que evidencien l'impacte de la intervenció del Règim del 78

El passat dimarts, dia 30 de desembre vam conèixer els resultats del Baròmetre de Barcelona del segon semestre 2025. Es tracta d’una enquesta periòdica de l’Ajuntament, fet que com veurem en l’anàlisi que en faig, és singularment important en l’anàlisi d’aquesta edició.

En aquesta edició, els principals titulars han estat que el PSC guanyaria les eleccions, sense ningú que li fes la competència, que Junts perdria molts suports, que l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC entraria a l’Ajuntament i que el principal problema de la ciutat és l’accés a l’habitatge. I efectivament, aquestes són les dades que projecta l’enquesta municipal, però crec que val molt la pena que les analitzem, amb la voluntat d’aportar una mica de llum a la difusa frontera entre els resultats de l’enquesta, la realitat que projecten i la tergiversació en algunes lectures i en algunes dades...

L'anàlisi de les dades d'aquest Baròmetre municipal, de baròmetres anteriors i de dades complementàries m'han permès treballar en la visualització de tres qüestions amb impactes corelacionats però molt diferents entre ells:

- l'anàlisi de la projecció demoscòpica dels escenaris polítics electorals a la ciutat de Barcelona, explicant els biaixos mostrals que condicionen els resultats fets públics, però també explicant l'escenari que projecten les dades quan les treballem neutralitzant els biaixos (punts 1.1. i 1.2.)

- la realitat que hi ha al darrere de les dades del Baròmetre que situen el problema de l'accés a l'habitatge com el més important per als barcelonins. Com s'hi ha arribat? Us aportaré unes dades que permetran visualitzar clarament la misèria que hi ha al darrere de molts posicionaments i discursets, així com el delirant plantejament de les polítiques en aquest àmbit, que són les que ens han portat on som. (punt 2.)

- finalment l'anàlisi detallat d'algunes dades clau del Baròmetre al llarg dels anys m'ha permès visualitzar clarament l'impacte de les estratègies del Règim del 78 per impedir, des del 2015, que a Barcelona hi hagués un alcalde i govern municipal independentista. És molt bèstia... (punt 3.1. i 3.2.)

1.1. Sobre la projecció de resultats de l’escenari electoral a la ciutat de Barcelona:

Segons les dades de l’enquesta municipal si ara hi hagués unes eleccions a Barcelona, el PSC guanyaria clarament, ERC se situaria com a segona força, seguida dels Comuns. A distància, amb una forta baixada, se situaria Junts, amb l’agreujant que segons l’enquesta l’extrema dreta racista d’AC fins i tot podria passar pel davant de Junts. Finalment, en uns percentatges força similars d’intenció de vot se situarien PP, VOX i CUP.

És així realment? Bé, aquests són els resultats que projecta l’enquesta, però a criteri meu les dades de l’enquesta tenen alguns problemes de biaixos greus de representatitivat mostral que quan els unim al fet que l’enquesta no corregeix en cap moment els biaixos mostrals en relació a la intenció de vot, el resultat, per a mi, tingui massa coses que ens els fan qüestionar, com a mínim en alguna de les seves dimensions.

Comencem pels principals biaixos mostrals:

-Junts, que va guanyar les eleccions del 2023, amb un 13,5% de vot sobre cens electoral, té un record de vot a l’enquesta de 10,6%, és a dir, tres punts per sota, tres punts d’infrarepresentació

-el PSC va ser la segona força electoral, amb un 11,9% de vot, i ara, a mostra de l’enquesta, tenim un 18,7% de votants del PSC, és a dir, una sobrerepresentació de 7 punts!!!!

-després ens trobem una lleugera infrarepresentació de vot dels Comuns (1 punt, per tant gens rellevant) i sobrerepresentació d’ERC, de dos punts.

En resum, tenim una claríssima sobrerepresentació mostral del PSC, una lleugera sobrerepresentació d’ERC i una clara infrarepresentació de Junts.

Així les coses, al no corregir-se en els resultats de l’enquesta la intenció de vot directa de vot, projectant uns resultats que corregeixin els biaixos, ens trobem amb una enquesta que en relació als resultats que projecta té un greu biaix a favor del PSC i en contra de Junts.

1.2. Anàlisi de l'escenari electoral i el comportament de vot neutralitzant els biaixos mostrals

Des d’una visió general l’enquesta projecta un escenari complicat a la ciutat de Barcelona, sense cap partit amb un lideratge destacat i amb un gran escenari de vot indecís, atès que el NS/NC arriba al 43%, fet que fa que calgui tenir moooolta prudència amb la situació actual que s’està projectant. En aquest escenari el que ara mateix sembla més clar és que el partit més fort és el PSC, amb diferència sobre els altres. Junts està en una dinàmica clara de pèrdua de suports, fet que l’allunya d’estar en les més mínimes condicions de liderar, com va fer Trias, cap opció per governar la ciutat. De fet des del punt de vista de govern de la ciutat, els resultats només projecten una opció, que és la reedició del tripartit, amb PSC a l’alcaldia gràcies a suport de Comuns i ERC que com a molt podrien repetir resultats, tot i que amb incerteses. L’independentisme no té ara mateix cap opció de tornar a governar la ciutat, amb la pèrdua de suports de Junts, l’estabilitat a la baixa d’on va quedar ERC les darreres eleccions i que la CUP tampoc no està en condicions de tornar a tenir representació a l’Ajuntament. La principal novetat de l’enquesta és el creixement del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, amb la irrupció d’Aliança Catalana, potser amb més força de la que té ara mateix l’altre partit d’aquest bloc, VOX.

• Bloc independentista:

Junts té una situació complicada. Ara mateix només té un 25,6% de fidelitat de vot entre els votants que va tenir les eleccions del 2023 amb Xavier Trias. De fet després de les eleccions 2023, i en no ser escollit alcalde Trias, malgrat haver guanyat les eleccions, pel pacte entre PSC, PP i Comuns que va portar Collboni a l’alcaldia, Junts va començar a perdre suports, a perdre fidelitat de vot. L’any 2024 la fidelitat de vot de Junts se situava en el 44%. Ara mateix, després de la renúncia de Trias, la fidelitat de vot de Junts està en el seu moment històric més baix, de només un 25,6%. A banda de la baixa fidelitat de vot, Junts afronta dos problemes en el posicionament del seu antic electorat: un altíssim percentatge de vot indecís, del 35,7%, el més alt de totes les formacions, i un 24,40% de vot decidit cap a altres formacions de posicionament molt diversos. El vot indecís, tot que ara sigui un problema per a Junts també representa una oportunitat, si és capaç de recuperar-lo, ni que sigui en part. Pel que fa al vot cap a altres formacions, la dispersió fa molt difícil gestionar una reacció política que ho redueixi. És molt difícil aturar fuga de vot cap a opcions que se situen tant en l’espai independentista (5,8% cap a ERC), com en el bloc de l’espanyolisme constitucionalista (4,5% cap a PSC) i finalment també en el bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba (14,1% cap a AC). Aquest escenari és molt complicat per a Junts. És molt difícil evitar fuga de votants que decideixen votar altres formacions indepes i simultàniament evitar fuga de votants que decideixen votar per racisme i xenofòbia (AC).

ERC tot i que l’enquesta la posiciona com a segona força, el cert és que no està gens clar. Té una baixa fidelitat de vot, del 50,5%, un vot indecís del 33,5%. Tot i que també evidencia que ja va perdre tot el vot cap a altres opcions a les darreres eleccions, fins al punt que ara mateix la fuga més perceptible de vot, tot i ser molt baixa, seria el 2,4% d’antic votant ERC que ara votaria extremadreta racista i xenòfoba (AC).

CUP és molt difícil projectar dades, tot i que ara mateix sembla clar no està en condicions de tornar a obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona, en quedarà fora.

• Bloc de l'espanyolisme constitucionalista

El PSC es projecta com el partit amb una més alta intenció de vot, per sobre de qualsevol altre, i això malgrat que en general tampoc no està per llençar cap coet ni treure pit per res. De fet la seva fidelitat de vot és relativament baixa, de només un 51,6%, però recull vot molt divers, com un 8,8% dels Comuns i un 4,5% de Junts. Per tant PSC ara mateix només estaria en precàries condicions de repetir resultat, com a molt, i en tot cas la seva força es projecta per la pèrdua de força d’altres, en un escenari de creixent dispersió del vot.

Els Comuns tenen la fidelitat més alta de les diferents formacions, del 59,7% (fidelitat que no és en cap cas alta, però atenent l’escenari global, resulta la més alta), i la més baixa indecisió de vot (12,5%). Però té dues molt importants fugues de vot: 9,5% cap a ERC i 8,6% cap al PSC. Per tant els Comuns, tenint en compte que no capten vot de cap altra formació política, està en un percentatge de vot inferior al de les darreres eleccions.

El PP segueix instal·lat en una irrellevància mínima, que com ja hem vist altres eleccions només serveix per fer front comú amb la resta de bloc de l’espanyolisme constitucionalista per rebentar qualsevol opció del bloc independentista. Però tenint en compte que ara el bloc independentista no té cap opció, caldrà veure com evoluciona el vot pepero...

• Bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba

Aquest bloc és el que sembla projectar majors novetats en l’escenari polític municipal de Barcelona. Fins ara només VOX tenia representació a l’Ajuntament, que sembla mantindrà sense problemes, tot i que té una important fuga de vot cap a l’altra formació d’aquest bloc, Aliança Catalana, que també projecta la seva entrada al consistori gràcies a la transferència de vot no només des de VOX, sinó també des de formacions d’altres espais, singularment del bloc independentista, amb un important 14,1% d’antic votant indepe de Junts que ara votaria en clau d’extrema dreta racista i xenòfoba, a Aliança Catalana, també un 2,4% d’antic vot indepe d’ERC i un 2,6% de vot de l’espanyolisme constitucionalista, del PSC.

2. Radiografia de l'accés a l'habitatge com a principal problema de la ciutat: com s'ha arribat aquí? Podem tenir envidència de les polítiques que ens han portat aquí? 

Un dels elements d’aquesta edició segon semestre 2025 del Baròmetre municipal de Barcelona ha estat que el problema de l’accés a l’habitatge s’ha situat clarament com el principal problema per a la majoria de ciutadans de Barcelona. Un 32,8% dels ciutadans de Barcelona situen l’accés a l’habitatge com el problema més greu que té la ciutat de Barcelona, seguit de la inseguretat, que és el problema més greu per a un 25,2%.

Amb aquesta dada ja van sortir els habituals a fer discursets sobre aquest tema, liderats pels Comuns, sindicats habitatge, etc. Però també el govern municipal, dient que resoldre aquest problema era la seva principal preocupació de cara al 2026, i que confiaven en les polítiques que estan impulsant, situant posar fi als pisos turístics, uns 10 mil segons va dir la portantveu municipal, com la principal mesura per solucionar aquest problema d’accés a l’habitatge.

El retrat, amb només unes poques dades, del què i del qui ens ha portat aquí i de tota la farsa que els envolta: 

Quan l’alcalde Xavier Trias perd les eleccions (2015) i deixa l’alcaldia, sabeu en la llista de problemes de la nostra ciutat on se situava l’accés a l’habitatge? 

Doncs era el problema número 24, sí, el 24, dels diferents problemes assenyalats per la ciutadania. Només un 0,5% dels barcelonins deia que l’accés a l’habitatge era el principal problema que tenia Barcelona.

8 anys després de Colau i la secta en Comú al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, l’accés a l’habitatge ja era el segon problema més greu a la ciutat de Barcelona, per a un 11,6%, només superat per la inseguretat, que era el problema més greu per a un 26,6% dels barcelonins.

I ara, amb Collboni, l’accés a l’habitatge és, com hem vist, el principal problema, per a un 32,8%.

És evident que Collboni està recollint ara els resultats de les nefastes polítiques d’habitatge dels Comuns, a les que el PSC sempre va donar suport.

L’accés a l’habitatge no era un problema a la Barcelona Trias, però la propaganda de la secta en Comú així ho va voler i saber vendre. Però han estat ells, Colau i els Comuns, els que amb les seves letals polítiques d’habitatge, han fet, de l’accés a l’habitatge, el principal problema de la ciutat.

Tot el que han fet Colau i els Comuns, amb el suport de PSC i ERC és el que claríssimament ha generat aquest monumental problema d’accés a l’habitatge. No es passa de que sigui el problema principal número 24 de la ciutat, amb només un 0,5% de la ciutadania que així ho assenyala, a ser el problema número 1 i per al 32,8% de la ciutadania...sense unes nefastes polítiques que són les que han provocat aquest problema.

I una última dada que així ho evidencia: quan Trias deixa l’Ajuntament a Barcelona hi havia 3.600 pisos buits. 8 anys després, al final dels dos mandats de Colau, a Barcelona hi havia més de 75.000 pisos buits. 

Les polítiques Colau van provocar aquesta estampida de pisos en lloguer. Avui en dia posar en lloguer un pis és un exercici d’alt risc, de màxima perillositat. Els petits propietaris, que són la immensa majoria dels propietaris de pisos a Barcelona, no posen en lloguer el segon pis que puguin tenir en propietat, perquè saben la seva indefensió és absoluta. Les polítiques de Colau només han protegit als okupes i inquiokupes. Avui en dia tot el model és per afavorir l’okupació i la inquiokupació. Per això la gent prefereix vendre el pis o tenir-lo buit a llogar-lo. Per això hem passat de 3.600 pisos buits a més de 75.000.

La responsable municipal del govern Collboni, comentant l'enquesta, no va tenir cap vergonya en vendre que les polítiques contra els pisos turístics podrien implicar, a finals de la dècada, que hi hagi 10.000 pisos més en lloguer a Barcelona, de manera que tema sanjat.

A Barcelona tenim 75.000 pisos buits, per la indefensió dels petits propietaris, però el problema són 10.000 pisos turístics. És demencial.

3.1. La pregunta clau que és el principal indicador que ens permet saber com va la ciutat, com evoluciona la ciutat i l'impacte de les polítiques municipals dels diferents governs municipals

Ja hem vist abans com el PSC, que té l’alcaldia de la ciutat tot i no guanyar les eleccions, es projecta ara mateix com la força amb més suport electoral ciutadà, ni que sigui més per absència de rival que per mèrits propis...

Per què dic això de “mèrits propis”?  

Perquè hi ha un indicador persistent al Baròmetre que ens permet valorar de manera inequívoca, sense dubtes, com veu la ciutadania de Barcelona la situació de la ciutat i del seu govern municipal. Es tracta de la pregunta “El darrer any, vostè creu que Barcelona ha millorat o ha empitjorat?”

En qualsevol escenari que projectés un lideratge polític a Barcelona és obvi que hauria d'anar acompanyat d’una majoria que cregués la ciutat millora, i que fos una minoria els que creguessin que la ciutat empitjora. És cert que hi ha matisos, perquè pot haver-hi una majoria que cregui que empitjora, però només que hi hagi una minoria molt sectària que cregui millora, davant una dispersió de les opcions dels que creuen que empitjora, pot acabar governant la ciutat.

Com està ara aquest indicador i com ha evolucionat ens aporta una molt valuosa informació i obre els ulls a dimensions polítiques que evidencien la complexitat i “brutícia” que envolta el món polític...

Ara mateix, d’acord a les dades del darrer baròmetre municipal de Barcelona, només un 20,4% dels ciutadans de Barcelona creuen que Barcelona ha millorat, que està millorant. Per contra, hi ha un 55% que creuen la ciutat ha empitjorat, està empitjorant.

És obvi, més que evident, que Collboni i el govern municipal del PSC no poden treure pit d’estar gestionant bé la ciutat. Porten governant més de dos anys, i una enorme majoria de la ciutadania creu que la ciutat empitjora, i només 2 de cada 10 barcelonins creuen que millora.

Per tant el posicionament de lideratge electoral del PSC no ve, en cap cas, per la seva gestió.

És cert que tot i que les dades de Collboni i el PSC són pèssimes, en relació a la valoració ciutadana de cap a on estan portant la ciutat, no arriben a les xifres més catastròfiques que mai hi ha hagut a Barcelona, les de la Barcelona Colau. Amb només 4 anys de govern municipal de Colau i la seva secta en Comú, només un 15% de la ciutadania Barcelona creia que la ciutat estava millorant, mentre que per a un 67,7% la ciutat estava empitjorant.

3.2. I així arribem a les dades que ens permeten visualitzar, de manera més que evident, l'impacte de les estratègies del Règim del 78 per controlar Barcelona, amb l'objectiu bàsic, central, d'impedir a Barcelona un alcalde i un govern municipal independentista. 

Per començar a veure amb claredat l'impacte del R78 a l'escenari polític de la ciutat només cal que anem seguint les dades que en l'anterior punt hem vist sobre la satisfacció de la ciutadania amb la ciutat... fins a la Barcelona de Trias.

Després de 4 anys de mandat Trias la majoria de la ciutadania, un 42% deia que Barcelona estava millorant, i només un 30,9% que estava empitjorant...I quan les comparem amb les actuals es converteixen en unes dades absolutament demolidores que per si soles posen damunt la taula les implicacions polítiques que des del 2015 està tenint a Barcelona el Règim del 78 i tots els seus instruments de poder i de manipulació social.

• Com és possible que el 2015, amb una ciutadania que majoritàriament deia que la ciutat estava millorant, i una minoria que deia que estava empitjorant, Colau guanyés les eleccions i esdevingués alcaldessa de Barcelona?

• Com és possible que després de 4 anys de govern Colau, amb una ciutadania que gairebé el 70% deien que la ciutat estava empitjorant i només un 15% que estava millorant, Colau, tot i no guanyar les eleccions, tingués prous suports com per tornar a ser escollida alcaldessa de Barcelona?

• Com és possible que, ara, aquest 2025, amb només un 20% de la ciutadania que creu la ciutat està millorant, i amb un 55% que creu està empitjorant, Collboni i el PSC liderin sense competència la intenció de vot a la ciutat?

Doncs a criteri meu, no tinc cap dubte, només s’explica, com he dit abans, per l’impacte de les estratègies del Règim del 78 i la mobilització del seu enorme poder i capacitat de manipulació social, amb un únic objectiu: evitar que a Barcelona hi hagi un govern municipal independentista.

2015 i R78: Aquell 2015, després de 4 anys de govern Trias, amb una clara majoria ciutadana per a la qual la ciutat estava millorant, i davant del que s’evidenciava que teníem pel davant, els anys clau del procés independentista, el Règim del 78 intervé directament per dinamitar la candidatura de Trias, per evitar tornés a guanyar. 

Ho va fer amb dues clares estratègies confluents: 

- Per una banda dinamitant la candidatura de Trias amb una guerra bruta sense precedents, bombardeig de falses acusacions escampades per tot el poder mediàtic, gairebé absolutista, que té el Règim del 78 en els mitjans de Comunicació. 

- Però per una altra banda també posicionant una candidatura contra Trias. És així com Colau es converteix en la candidat del Règim del 78, que la promou fins extrems mai vistos. Així és com, abans de les eleccions, en una ciutat en la qual, com hem vist abans, l’accés a l’habitatge era el problema 24 de la ciutadania, perquè només un 0,5% així ho creia, el R78 situa aquest tema com a central mediàticament, al mateix temps que situa Ada Colau en la lideressa contra aquest problema.

I l’eficàcia de l’estratègia del R78 fou demolidora. En una ciutat que majoritàriament la ciutadania creia estava millorant, i on només un 0,5% creia el principal problema era l’accés a l’habitatge, tot passa a girar sobre aquest tema, amb una demagògia i manipulacions sense precedents, que sumat a la guerra bruta de l’altra pota de la intervenció del R78, va fer perdre les eleccions a Trias.

2019 i R78 Amb només 4 anys de mandat Colau, la seva gestió era tan catastròfica, que 7 de cada 10 barcelonins creien que la ciutat no deixava d’empitjorar. I Colau perd les eleccions municipals a Barcelona, que les guanya ERC, amb Ernest Maragall al capdavant. La suma del bloc indepe, amb ERC i Junts, els únics amb representació, no arribava a la majoria absoluta, i en aquest context, quan tot semblava que tampoc els fins llavors socis (Comuns i PSC) no hi arribaven, entra en joc el que havia estat l’estratègia del R78, que havia promogut la candidatura de Manuel Valls. Valls va fracassar electoralment, però va tenir prou regidors com per sumar-los als dels Comuns i el PSC i tornar a fer alcaldessa Ada Colau. Havia estat derrotada a les urnes, la seva gestió batia rècords de desaprovació, però com a bona serventa del R78 fou recompensada i reelegida amb els vots del racista de Valls que es presentava en una candidatura amb Ciutadans. El R78 tornava a guanyar.

2023 i R78: Després de 8 anys de Colau, a les eleccions del 2023 la Barcelona de Colau i de la seva secta en Comú s’enfonsava per tot arreu: una ciutat bruta, insegura com mai, on l’accés a l’habitatge havia passat de ser el problema 24 de la ciutat a ser el 2n problema més greu, etc etc etc. En aquest context les enquestes no projectaven una candidatura alternativa clarament guanyadora. Fins que Xavier Trias va tornar a ser el candidat de Junts. Llavors es va generar un “efecte Trias”, que va fer aplegar a la seva candidatura vot útil per poder acabar amb el malson Colauer. I Trias va guanyar les eleccions, pel davant del PSC i dels Comuns. ERC, que durant tot el mandat Colauer li havia donat un incondicional i incomprensible suport, fins a extrems delirants (com negar consultes veïnals o estudis previs d’impacte de polítiques), va tenir un important vot de càstig, perdent la meitat dels regidors que havia tingut la legislatura anterior. En aquest context, Trias i Maragall van arribar a un acord d’unitat independentista i de gestió municipal... Però llavors, per evitar-ho, el Règim del 78 va tornar a entrar en acció, per impedir un alcalde i govern municipal del bloc independentista, i va impulsar un acord entre PSC, Barcelona en Comú i PP per fer alcalde Jaume Collboni, que havia quedat segon a les eleccions. Per tercera vegada el Règim del 78 s’imposava a Barcelona en contra de la voluntat popular i amb un únic objectiu: impedir un alcalde i ajuntament independentista a Barcelona.

2025/2027 i R78: Ara, en aquest Baròmetre del 2025 podem començar a veure com s’està posicionant el Règim del 78 per evitar, el 2027, que hi hagi cap opció que una candidatura independentista pugui liderar la ciutat, tenir alcalde i govern municipal independentistes. Hem pogut veure com la gestió Collboni PSC està fracassant, fins al punt que un 55% dels barcelonins creuen que la ciutat empitjora any a any. No és una desaprovació que arribi als percentatges d’empitjorament de la ciutat de la gestió Colau, que van batre tots els records de la ciutat, però són molt alts. I que només 2 de cada 10 barcelonins creuen que la ciutat està millorant. I també hem vist com les catastròfiques polítiques de Colau i la seva secta en Comú en relació a l’habitatge han convertit l’accés a l’habitatge en el principal problema de la ciutat. I Collboni i el PSC en comptes de rectificar aquestes polítiques, les segueixen impulsant i segueixen manipulant la població, enganyant sobre les causes que han provocat aquest desastre. En comptes de preguntar-se per què al final mandat Trias només un 0,5% dels barcelonins pensava que l’accés a l’habitatge era el principal problema de Barcelona, fet que situava aquest problema en el número 24 de la ciutat, amb 23 problemes més importants i greus pel davant... ara, després de les polítiques Colau és el problema número 1 i ho és per al 32,8% de barcelonins... 

En aquest context el Règim del 78 segueix sent una màquina de poder, per seguir imposant mediàticament un únic discurs, que ara és el d’una ciutat que millora, d’una bona gestió, etc... quan ja hem vist que això no és cert.

I simultàniament, el Règim del 78 és evident segueix sent una màquina impulsant formacions polítiques que li assegurin en qualsevol possible escenari electoral, un posicionament guiat únicament per impedir que hi hagi un alcalde i govern municipal independentista. Ja hem vist com al 2015 van impulsar Ada Colau, convertint-la en la candidata del Règim amb l’únic objectiu d’impedir Trias pogués tornar a ser alcalde, i els va funcionar. Ja hem vist com al 2019 el Règim del 78 va impulsar la candidatura de Manuel Valls, per garantir que, arribat un moment que fos necessari, el vot més de dretes i més espanyolista que Valls i la seva candidatura amb Ciutadans representava, no hi hagués cap dubte que faria el que calgués per impedir un alcalde independentista. I així va ser. L’ERC de Maragall va guanyar les eleccions, però el R78 va sumar les forces dels Comuns, del PSC i de Valls/C’s, per reelegir alcaldessa Ada Colau, impedint ho fos qui havia guanyat les eleccions, Ernest Maragall. El 2023, amb C’s liquidat el R78 en va tenir prou cridant a files al PP i sumant els seus vots als del PSC i dels Comuns per impedir un alcalde indepe.

A la meitat del mandat Collboni-PSC, i sense resultats visibles en relació a la ciutat, que segueix empitjorant per a la gran majoria de barcelonins, la nova estratègia del R78 és promoure el vot cap a l’extrema dreta racista i xenòfoba. En aquest espai les limitacions de VOX són evidents, de manera que el R78 està concentrant els seus esforços en promoure l’altra formació de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana. Aquesta aposta suma vot d’antics votants de PP i VOX, perquè es visualitza amb la màxima intensitat dels discursos racistes i xenòfobs que hi ha, però, sobretot, perquè saben és el vot més útil contra la independència. I, alhora, aquesta aposta del R78 també és capaç de captar un gens menyspreable vot que abans havien tingut formacions independentistes, bàsicament Junts, però també ERC. És més que evident que hi ha un segment de votants que abans havien votat en clau independentista, i que ara ho fan únicament en clau de posicionaments racistes i xenòfobs. 

A tall de conclusions:

Tela com està el pati... però seguirem lluitant, pel nostre país i per la nostra ciutat, fidels al llegat de lluita, valors i compromís dels qui ens han precedit... i seguirem explicant amb la màxima claredat possible totes les dades que vagin sortint i que ens ajudin a saber com estan les coses.

Bon any 2026!  

EXTREMODURO: "Que le gustes a mucha gente no quiere decir nada porque la mayoría de gente es idiota" (algunes dades i reflexions sobre resultat eleccions d'Extremadura)

Ahir, 21D del 2025 hi va haver eleccions autonòmiques a Extremadura. Normalment mai hauria escrit res al respecte, ni m'hi hauria preocupat o interessat gaire... però he estat llegint i escoltant algunes coses, anàlisis, valoracions... que he flipat...

De manera que m'hi he ficat per posar damunt la taula algunes dades i reflexions que ajudin a contextualitzar aquest resultat electoral... i si pot ser evitar que la gent es flipi massa o ens enganyin massa.

El més destacat de tot és la monumental patacada del PSOE. En relació a les eleccions autonòmiques del 2023 ha perdut més de 100.000 vots, el 44% dels vots que va tenir. Una animalada. El PSOE té un problema, i molt gros. El que passa és que no s’està en condicions de saber si això que ha passat a Extremadura és un impacte autonòmic d’una tendència global, estatal, o és una cosa marcadament “autonòmica”. En aquest sentit les eleccions autonòmiques avançades a Aragó poden proporcionar pistes sobre l’abast del que està passant.

El segon més destacat, a criteri meu, és l’important augment de l’abstenció. Gairebé 87.000 votants menys que fa 2 anys, al 2023. Atès el resultat del PSOE i les dades de l’abstenció, sembla que els antics votants del PSOE són els que ara majoritàriament han alimentat aquesta abstenció.

El tercer element que vull destacar és que allò que s’està projectant com un important creixement, o solidesa electoral, en relació sobretot als resultats de VOX, però també als de Podemos... crec que cal relativitzar-los una mica. L’abstenció ha fet que els partits que han pogut fidelitzar més els seus votants, o recuperar-los en relació a anteriors eleccions, es visibilitzin amb un resultat que potser s’està magnificant.

És evident que VOX, que en relació a les anteriors eleccions autonòmiques a Extremadura, ha obtingut 40.000 vots més, i 6 diputats més, és el partit que clarament es visualitza com el que més ha millorat els seus resultats. Vol dir això que aquestes eleccions posen de manifest l’explosió electoral de l’extremadreta franquista, racista i xenòfoba? Tinc els meus dubtes. Potser sí, però potser no. Potser més que créixer el que han aconseguit és mobilitzar al màxim un electorat que ja tenien. Per què dic això? Doncs perquè si mirem per exemple el vot que va tenir VOX a Extremadura a les eleccions generals espanyoles del 2019 podem veure que van tenir 99.823 vots, gairebé 10 mil vots més dels que han tingut aquestes eleccions autonòmiques. A les eleccions generals del 2023 van tenir-ne 85.568, només uns 3.700 vots menys que aquestes autonòmiques.

Per tant és evident que en relació al 2023 VOX millora moltíssim els seus resultats, i és la formació que més creix... però també és cert que VOX no s’ha acostat al fins ara sostre de vot que ha tingut a Extremadura, perquè ha tingut 10 mil vots menys que llavors.

VOX s’ha beneficiat clarament d’haver mobilitzat més que ningú el seu sostre de vot, tot i que sense arribar-hi, i això els ha visualitzat com si haguessin tingut un gran creixement, però el cert és que en d’altres eleccions han tingut més vots.

L’altra formació que més s’ha pogut visualitzar com a reforçada pels resultats electorals d’aquestes autonòmiques extremenyes ha estat Podemos, que s’ha presentat sense Sumar (que no s’han presentat a les eleccions) i que ha obtingut uns 18.000 vots més dels que van tenir a les eleccions del 2.023. Els 54.189 vots de Unides per Extremadura (Podemos) és el millor resultat d’aquesta formació i espai polític... tot i que només per 117 vots més del fins ara màxim suport electoral que havien tingut, a les eleccions generals del 2019. És a dir, Podemos ha sortit enfortit per haver mobilitzat el seu electoral, però no ha crescut res, més enllà d’aquests 117 vots. Pablo Iglesias, un dels líders de la fractura d’aquest espai polític, entre Sumar i Podemos, en conèixer els resultats electorals tuitejava molt satisfet perquè un terç de l’electorat d’esquerres no havia votat PSOE... Tenint en compte que el PSOE ha perdut 108.000 vots, que Podemos, en relació a les darreres eleccions només n’hagi guanyat 18.000, i que en relació al fins ara seu sostre electoral, només hagi guanyat 117 vots... no sé si la cosa és per anar fent moltes celebracions. Excepte, és clar, des de la perspectiva que ha adoptat aquest espai, convertint els que fins ara eren els seus companys, la gent que ara està a Sumar, i al partit majoritari de l’espai d’esquerres, sense el qual no poden fer res, en els seus principals enemics, amb tota una estratègia només adreçada a desgartar-los al màxim, al preu que sigui, ni que aquest preu sigui obrir la porta amb catifa vermella a l’accés al poder de PP i VOX.

La fractura d’aquest espai és el que més mal fa a tot aquest espai. Podemos i Sumar a Extremadura només han competit a les eleccions europees del 2024: Sumar va treure 10.248 vots i Podemos 9.183. La fractura els va deixar molt lluny dels 40.791 vots que va tenir el Podemos en el que hi eren tots, l’any 2019.

El resultat d’aquestes autonòmiques enforteix Podemos en la seva lluita a mort contra Sumar, però en cap cas fa créixer aquest espai, i, el que és pitjor, ni tan sols recullen pràcticament cap vot de la desfeta del PSOE i dels seus més de cent mil vots perduts.

Si des de Podemos es fa una lectura del resultat electoral en termes d’enfortiment partidista de la lluita caïnita contra Sumar, que és el seu principal objectiu, la desfeta de les esquerres per les espanyes serà monumental.

Finalment tenim que el guanyador de les eleccions, el PP, que és qui, a més, estava governant i havia decidit avançar les eleccions, ha tret un escó més, per l’abstenció, perquè ha perdut uns 9 mil vots en relació a les anteriors eleccions. L’avançament electoral de la presidenta extremenya del PP no ha tingut els efectes devastadors que va tenir per a ERC l’avançament electoral que el seu govern en solitari, d’ERC, amb el president Aragonès, va provocar, però n’ha sortit afeblida. Si la presidenta extremenya volia millorar resultats per no dependre de VOX, ha fracassat estrepitosament. L’ensorrada del PSOE els permet fer-ne una lectura en clau “estatal”, però a nivell de la seva CCAA, estan en una pitjor posició.

Res a veure, però, com he dit, amb la desfeta que va provocar a ERC l’avançament electoral que varen fer des del govern en solitari d’ERC a la Generalitat. Fruit d’aquest avançament ERC va perdre 174.453 vots, i 13 diputats... però en una nova exhibició de la jeta que té avui, al saber-se els resultats de les eleccions extremenyes, Rufian deia: “Sánchez no puede salir mañana a no decir nada o a decir que el PP peor: autocrítica o barbàrie”.

ERC avança les eleccions, perd 174 mil vots i 13 diputats... i van sortir l’endemà i l’altre, i l’altre, i l’altre... a no dir res.

Autocrítica, per part d’ERC, malgrat la seva monumental patacada, cap, zero. Per tant és evident que van optar, d’acord al plantejament dicotòmic que ha formulat Rufian, per la barbàrie, fent president a Illa, atorgant tot el poder al PSOE.

En definitiva, que allò més clar és que el PSOE s’ha fotut una patacada tremenda, però que ni tan sols podem saber ni projectar si és un impacte “local” (autonòmic, de la situació a Extremadura) o general, d’abast estatal. Però també que les lectures envalentonades que estan fent els feixistes de VOX i els caïnistes de Podemos tenen poc fonament, perquè només es basen en que han sortit afavorits d’una altíssima abstenció i d’haver pogut mobilitzar, sense créixer, el vot que en un moment o altre havien tingut, no n’han guanyat més. I que això dels avançaments electorals ja s’està veient no és un bon negoci pels qui ho fan. L’avançament que a Extremadura ha fet el PP no els ha portat al col·lapse al que va portar a ERC i al país l’avançament electoral que va fer el Govern en solitari de la Generalitat d’ERC... però els ha deixat més afeblits.

PS: una última coseta divertida... o no...: a les eleccions autonòmiques extremenyes del 2019 Ciutadans va tenir 68.132 vots. En aquelles eleccions VOX en va tenir 28.849. A les eleccions del 2.023 C’s ja es va ensorrar amb només 5.407 vots. VOX en va tenir 49.342. Aquestes últimes, del 2025, C’s encara sembla s’ha presentat, i ha tingut 1.324 vots. Menys que el PACMA... És curiós, perquè C’s va tenir, a nivell “espanyol” el seu màxim moment de glòria un altre 21D, el del 2017, en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades sota el 155. C’s va ser la força més votada, amb més d’un milió de vots. C’s s’havia situat com el vot pal de paller contra l’independentisme, molt pel damunt dels altres partits del 155 com el PP i el PSOE. Però tot i que C’s fou la força més votada, l’independentisme va seguir sent majoritari al Parlament de Catalunya. A les eleccions del 2021 C’s ja havia entrat en la seva espiral de destrucció a la que l’havia portat el seu discurs d’odi. Aquell 2021 ja fou el PSC-PSOE que va guanyar les eleccions, recuperant el lideratge del bloc de l’espanyolisme constitucionalista, els del 155, tot i que al Parlament hi va continuar havent-hi una majoria independentista. No fou fins les eleccions del 2024 que l’independentisme va deixar de ser majoritari al Parlament de Catalunya i finalment va col·lapsar quan una ERC que havia patit una desfeta electoral sense precedents, va aprofitar la força que encara li quedava per retornar el lideratge del bloc del 155 al PSC, investint el President Illa com a President de la Generalitat, mentre C’s desapareixia, amb menys vots que el PACMA.

Una primera anàlisi de les dades de la 3a onada 2025 de l'enquesta BOP del CEO

Tal i com “corria” pels ambients, àdhuc per les xarxes, avui dilluns dia 24 de novembre s’han fet públiques les dades de la 3a onada del Baròmetre d’Opinió Pública del Centres d’Estudis d’Opinió.

I efectivament, també tal i com “corria”, presenta algunes dades rellevants de canvis en l’escenari polític, que crec val la pena comentar amb una certa urgència, per això aquest article ràpid, que espero poder ampliar en algun posterior article amb altres dades del BOP del CEO que crec rellevants.

El principal titular d’aquesta onada del BOP del CEO és que es confirma el creixement del vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, amb la principal novetat que per primera vegada, tot i que VOX també creix, aquest bloc el passa a liderar Aliança Catalana, que és la formació política que més creix.

L’altra “novetat” d’aquest BOP del CEO seria la confirmació de la tendència clara a la baixa del vot independentista, que en aquesta ocasió l’enquesta projecta en major afectació a Junts. Aquesta tendència de pèrdua de suports a la independència també la trobem a la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent?”, on la diferència entre el NO i el Sí se situa en màxims contra la independència, amb una diferència de 14 punts a favor dels partidaris del NO (53%) davant del 39% dels favorables a la independència, del SÍ.

El bloc de l’espanyolisme constitucionalista és el que sembla mantenir-se més estable.

L’enquesta presenta alguns biaixos de representació, però no massa grans i semblen adequadament corregits en la projecció electoral. ERC i PSC tenen una lleugera sobrerepresentació, i Junts infrarepresentació.

Anàlisis de les principals dades de la projecció demoscòpica sobre l’escenari polític:

BLOC INDEPENDENTISTA (Junts, ERC i CUP)

El bloc independentista és el que més pateix pèrdua de suports. En termes de projecció d’escons passaria dels actuals 59 escons a una forquilla entre 44/47 escons, per tant una davallada significativa, conseqüència de la pèrdua de suports a Junts que projecta una pèrdua d’entre 15 i 16 diputats, tot i que després, com veurem, calgui mirar amb certa prudència aquesta projecció. ERC en canvi recuperaria una mica de vot, fet que els permetria recuperar algun escó. La CUP si fa o no fa es quedaria igual, tot i que per la franja baixa.

• Junts:

El BOP del CEO fa una estimació d’escons per a Junts de 19/20, mentre que a les darreres eleccions n’havia tingut 35. Aquesta situació vindria donada per la pèrdua d’intenció de vot, que passaria d’un 21,58% a les eleccions del 2024 a un 13,8%.

Al darrere d’aquesta baixada en la intenció de vot el més important que hi trobem és la pèrdua de fidelitat de vot entre els seus antics votants, que passaria del 72,6% (2a onada CEO, juliol 2025) al 55,4% (novembre). Aquesta pèrdua de vot fidelitzat en tan poc temps és una mica estranya. Caldrà estar atents a les properes enquestes per veure si és un efecte demoscòpic localitzat en aquest BOP o es confirma com a tendència. Jo seria prudent al respecte, perquè és un canvi massa intens per a tant poc temps, que es pot veure afectat també per la infrarepresentació mostral, atès que aquest factor no es corregeix com es fa amb altres dades de l’enquesta com la intenció de vot.

La pèrdua de vot fidelitzat que sembla estar patint Junts es complica encara més per a aquesta formació perquè el vot no fidelitzat marxa en direccions molt diferents. La principal, però, és la fuga de vot cap al bloc de l’extrema dreta racista, amb un 19,6% d’antic votant de Junts que ara votaria Aliança Catalana. Al costat d’aquesta pèrdua, també hi ha un significatiu 6,5% cap a ERC, un 3,3% cap a la CUP i fins i tot un 2,2% cap al PSC.

Junts per la seva banda només capta un 3,1% de vot provinent d’antic votant d’ERC.

Aquests dos factors, la baixada en la fidelització de vot, i no impactar en atreure vot nou és el que estaria provocant aquest descens en la intenció de vot a Junts.

• ERC:

Segons aquesta 3a onada del BOP del CEO, ERC passaria a ser la força més votada del bloc independentista, perquè tindria fins a 2 punts més en intenció de vot del vot que va tenir el 2024 (del 13,65% a l’actual projecció d’un 15,6%). En relació al BOP anterior, la fidelitat de vot seria pràcticament idèntica (69,3% al juliol, 69,8% ara).

L’enfortiment de les opcions d’ERC vindria donat perquè ara mateix capta significatius percentatges d’una gran diàspora d’antics votants d’altres partits (10,6% d’antic vot de la CUP, 6,5% del PSC, 6% dels Comuns, 6,5% de Junts...), mentre que només en perd, de manera significativa, en una direcció, cap a Aliança Catalana, amb un 6,7% d’antic vot indepe que ara votaria extrema dreta racista. Al costat d’aquesta fuga de vot també en té d’altres, menors, cap al PSC (4,3%), CUP (3,5%), Junts (3,1%) o Comuns (2%)

• CUP:

La CUP presenta la més alta fidelitat de vot del bloc independentista, del 74,2%, però té un parell de fugues significatives (10,6% cap a ERC i 4,5% cap als Comuns) que fa que no presenti opcions de millorar els seus resultats malgrat tenir petites captacions de vot d’altres formacions (3,5% d’ERC, 3,6% dels Comuns i 3,3% de Junts)

BLOC DE L’ESPANYOLISME CONSTITUCIONALISTA (PSC, PP I COMUNS)

Aquest bloc presenta una gran estabilitat, tot i que amb una certa tendència a la baixa. Així, dels 63 escons actuals el BOP del CEO projecta una franja entre els 56 i els 59 escons, bàsicament per la petita baixada de vot del PSC

• PSC:

La 3a onada del BOP del CEO projecta un lleuger descens en intenció de vot al PSC, que passaria del 27,96% al 25,7%, és a dir, 2 punts menys. Això sempre està en el marge d’error mostral, però és el que explica la lleugera pèrdua de suports d’aquest bloc. El PSC té una alta fidelitat de vot, del 73,5%, i només perd vot de manera mínimament significativa cap a ERC (6,5%), cap a AC (2,9%) i cap als Comuns (2,1%). Això equilibra en aquesta estabilitat a la baixa el que de no ser així implicaria un lleuger increment de vot, és a dir, que té diferents petites però significatives captacions de vot procedent també d’un ampli ventall d’opcions: un 4,5% del PP, un 4,3% d’ERC, un 6% dels Comuns, un 2,2% de Junts i un 3,2% d’AC.

• PP:

El PP es manté estable en les seves expectatives, que com a molt poden ser una mica a la baixa. Passaria del 10,99% dels vots al 9,3, però aquesta pèrdua pràcticament no afectaria la seva projecció d’escons, de manera que es quedaria igual o com a molt en perdria un.

El PP té una fidelitat de vot del 68,2%, amb unes fugues de vot significatives en diferents direccions, tot i que majoritàriament cap al bloc de l’extrema-dreta racista, amb un 10,1% cap a VOX i un 4,5% cap a AC. També té un 4,5% de vot cap al PSC. I només té un mínimament significatiu 4,3% de vot que captaria d’antics votants de VOX

• Comuns:

Els Comuns també presenten una gran estabilitat de vot. Van tenir un 5,83% el 2024 i ara el CEO els projecta un 6%. En el seu cas, a diferència d’altres enquestes a nivell estat espanyol, no es configura per ara una alternativa “podemita” alternativa, fet que els permet mantenir una alta fidelitat de vot, del 75,9% tot i tenir tres mínimament significatives fugues de vot (6% cap a ERC, 6% cap al PSC i 3,6% cap a les CUP). Aquestes fugues queden compensades una mica amb el 4,55 d’antic vot de la CUP, el 2% d’ERC i el 2% del PSC. Segons el CEO doncs, els Comuns seguirien amb els seus actuals 6 escons

BLOC DE L’EXTREMA DRETA RACISTA I XENÒFOBA

El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba és el que presenta una major enfortiment del seu vot, liderat per l’increment de la tendència de vot cap a AC, tot i que també cap a VOX. Aquest bloc passaria de l’11,72% dels vots el 2024 a una projecció en aquesta 3a onada del CEO de 2025 del 22,20% del vot, un increment de més de 10 punts que es transformaria també en un increment d’entre 19 i 21 escons.

• Aliança Catalana:

AC és la formació política que té un més alt increment de vot, fonamentat en un increment de vot procedent de pràcticament tot el mapa polític, que fa que esdevingui el partit que liderarà el bloc d’aquesta extrema dreta racista i xenòfoba, passant pel davant de VOX.

AC va tenir un 3,77% de vot les passades eleccions i ara passaria a tenir un 12,7%, incrementant en una forquilla d’entre 17 i 18 els seus escons (de 2 escons a 19 o 20). Com deia, al darrere d’aquesta pujada important que projecta el CEO per a AC hi trobem que el seu posicionament racista està impactant en votants de tot l’espectre polític, fins al punt de canviar allò que motivava anteriorment el vot d’aquestes persones, per projectar-lo en clau de suport als postulats de l’extrema dreta racista. I AC està guanyant clarament aquesta partida a VOX, liderant aquest bloc, recollint votants d’absolutament tot l’espectre polític. La principal transferència de vot li arribaria d’antic vot independentista, de Junts, amb un 19,6% del vot que va tenir Junts , seguida de la transferència d’un 8,7% d’antics votants de VOX. Al vot provinent d’aquestes formacions també cal afegir un 6,7% de vot provinent d’ERC, un 4,5% del PP i un 2,9% del PSC.

Per contra AC només perd un 3,2% de vot tant cap a ERC com cap al PSC i cap a Junts. I té la més alta fidelitat de vot de totes les formacions polítiques.

• VOX:

El creixement d’Aliança Catalana en aquest bloc de l’extrema dreta racista fa que la formació que fins ara el liderava, VOX, tot i créixer en vot i escons, cedeixi el lideratge a AC. VOX passaria de tenir un 7,95% dels vots a un 9,8%, el que implicaria un creixement entre 2 i 3 escons (passaria dels actuals 11 diputats a tenir-ne 13 o 14).

VOX té també una alta fidelitat de vot, del 81,2%, i només presenta fugues significatives cap a AC (8,7%) i cap al PP (4,3%), mentre que a nivell de transferències al seu favor té la més gran en el 9,1% d’antic vot del PP i el 3,2% d’antic vot a AC.

Algunes conclusions:

Tot i que en termes de projecció electoral calgui ser prudents i esperar a veure si algunes de les dades amb més impacte a l’enquesta es consoliden com a tendència o són conseqüència d’algun biaix mostral en l’actual enquesta, sí podem observar ja algunes tendències de fons que cal tenir en compte:

• La primera i més important és que hi ha un significatiu desplaçament de la motivació del vot de molts electors. Fins ara l’element nacional havia estat vertebrador de la majoria d’alineaments del vot, acompanyat també de posicionaments socials, però ara és del tot perceptible com pel damunt d’aquest posicionament en clau nacional (espanyolisme/independentisme), trobem un posicionament de vot mobilitzat en clau d’assumpció i priorització dels postulats racistes i xenòfobs del discurs d’odi de l’extrema dreta. I les evidències d’això que està passant en aquest canvi en els elements que motiven el vot final de l’elector és molt clar quan veiem que Aliança Catalana capta vot de manera significativa a tots els blocs: capta vot de Junts i d’ERC del bloc independentista, capta vot de VOX del bloc d’extrema dreta racista i capta vot del PP i del PSC del bloc de l’espanyolisme constitucionalista. Que AC rebi vot un 8,7% d’antic votant de VOX no és per cap posicionament nacional, sinó perquè el discurs d’AC sobre la immigració, el racisme i la xenofòbia, és el que motiva el vot a aquesta formació. I això ho podem veure clarament en que la majoria de votants d’AC no volen que Catalunya sigui un estat independent. Només un 44,6% dels votants d’AC volen que Catalunya sigui un estat independent, mentre que la majoria, un 55,4% no ho volen.

• Una segona tendència que podem observar a l’enquesta del CEO és que l’espai de Junts ara mateix té un posicionament complicat, amb una significativa baixa en la fidelització del seu vot. L’enquesta està feta abans dels “girs” de posicionament polític de Junts les darreres setmanes, però crec que també evidencia la confusió associada a aquest gir de les motivacions polítiques de l’electorat, davant la falta d’un projecte en clau nacional amb credibilitat. Tanmateix, i com ja he dit abans, cal ser prudents i veure si l’impacte de les dades d’aquest BOP del CEO és una tendència o bé un tema mostral, puntual. Això afectaria només, tot i que no és poc, al “volum” de l’impacte, no a que és evident que hi ha una certa desconnexió d’una part del seu vot. Factors com la possible tornada del President Puigdemont o canvis en posicionaments estratègics poden influir.

• Una tercera qüestió que em sembla rellevant de comentar és que tot i que el PSC repetiria victòria electoral, no deixa de ser fins a cert punt sorprenent que essent el partit que ho governa tot (Generalitat, Ajuntament de BCN, diputacions, gobierno del estado), amb tot el que això implica de centralitat i visibilitat i, també cal dir-ho, d’influència mediàtica... no aconsegueix capitalitzar-se políticament, fins al punt de presentar una certa tendència a pèrdua de suports. El govern de tothom no sembla arribar a tothom. I ni tan sols l’evidència de l’absència d’una alternativa política, els reforça electoralment.

• Un quart element que voldria destacar és que estranyament, o sorprenentment, ERC, tot i estar encara ficada en gairebé una crisi setmanal, sembla que va tocar fons amb el resultat electoral del 2024 i tot i que no es recupera, i encara està molt lluny del que van ser els seus resultats en els darrers cicles electorals, ha aconseguit estabilitzar el seu votant. Veurem fins a quin punt això és així, però la lectura dels dos últims CEO així ho apunta.

• Els qui no aixequen cap, i que com a lectura més positiva seria que semblen estabilitzar-se en la caiguda que van tenir les darreres eleccions, és la CUP, que pot aspirar a repetir resultats i escons, però que també pot baixar una mica.

• Els Comuns tenen la sort que per ara, així com a les darreres europees van competir amb Podemos i a Catalunya Podemos va superar-los en vot, a nivell eleccions al Parlament no s’ha configurat una candidatura podemita. Això els permet seguir com es van quedar el 2024. Si els podemitas seguissin amb la seva estratègia de fractura electoral, és evident que es veurien afectats.

• I ja per anar acabant el BOP del CEO també projecta un escenari en el que cada cop serà més complicada la governabilitat. El bloc independentista no té ja la més mínima opció de configurar una majoria parlamentària, que pugui configurar una presidència de Catalunya i un govern independentista. Si les darreres eleccions tenia 59 escons, lluny dels 68 de la majoria absoluta, ara es mou en la forquilla dels 44 als 47 escons. Però el tripartit que va permetre l’elecció del President Illa, perquè sumaven 68 escons, ara mateix en la seva franja baixa no hi arriba, es queda amb 66, i només en la franja alta podria repetir l’absoluta, amb 69 escons.

• I finalment, alertar de fins a quin punt tot el que està passant en el que ha seguit a l’1-O està desgastant les opcions de l’independentisme, com ens està allunyant no només de poder tornar a ser majoria electoral i parlamentària, sinó també del suport a la independència. Aquesta diferència màxima de 14 punts dels contraris a la independència sobre els favorables a la independència ens haurien de fer pensar a tots. Ja no és un tema electoral, sinó de posicionament nacional. No és cert que ningú hagi deixat de ser independentista. O, com a mínim des del punt de vista de voler o no la independència, molta gent ha deixat de voler-la. Durant el procés vam ser majoria, però ara estem 14 punts per sota dels que no la volen. I això ens hauria de fer pensar a tots en el que estem fent i, sobretot, en el que cal començar a fer, en com fer-nos-ho per tornar a ser la majoria que vam ser i ara hem deixat de ser.

                              

Doncs sí, AC, extrema dreta racista i xenòfoba, i amiga dels neonazis... clar instrument del deep state contra l'independentisme

 

La setmana vinent, darrera de novembre, tindrem, molt probablement, l’entrega de la tercera onada del BOP del CEO, la millor enquesta que es fa a Catalunya sobre l’escenari i les projeccions polítiques i electorals.

Però ja abans que surti, hi ha una cosa molt sorprenent amb la que no m’hi havia trobat mai en els més de 15 anys que fa que estic fent anàlisi demoscòpic: que m’hagin “arribat” per fonts diferents presumptes filtracions dels resultats que ens trobarem en aquesta tercera onada del BOP del CEO del 2.025.

Segons aquestes filtracions, de les que fins i tot algun mitjà clarament alineat amb els postulats de l’extrema dreta racista i xenòfoba s’ha fet ressò, un d’aquests partits del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana, projectararia un significatiu creixement electoral.

Evidentment quan el CEO publiqui la tercera onada 2025 del seu BOP, l’analitzaré, i explicaré quin escenari demoscòpic, a criteri meu, i amb les dades que analitzi, projecta. Fins llavors, res.

Bé, potser res tampoc.

Fa una setmana Oriol Junqueras deia que AC podia ben bé ser un “invent” o una eina creada pels serveis secrets espanyols, el CNI, per combatre l’independentisme.

Jo no sé si diria directament CNI, però sí diria, sí he dit en anteriors articles, que AC és clarament l’instrument del deep State espanyol, dels aparells de l’estat, per substituir la seva anterior creació, C’s.

Amb l’explosió del moviment independentista, a les basseroles del procés, els aparells de l’estat van situar Ciutadans com l’eix central de la seva estratègia per frenar l’independentisme. L’estratègia era situar els “orígens” com l’element central del posicionament nacional. Així, en una societat on la majoria de nosaltres tenim algun pare o avi nascut per les espanyes... si aconseguien que això, aquest factor identitari, determinés el posicionament davant la independència, ho tenien guanyat. Però no. Van fracassar. Tot i que amb aquest posicionament van aconseguir que C’s arribés a ser la força més votada a Catalunya (eleccions 21D 2017), la majoria social i política era independentista.

Davant d’això, del fracàs de l’aposta identitària de C’s per frenar l’independentisme, jo crec que és una evidència indiscutible que els aparells del deep State espanyol ara han apostat per AC com a element clau per frenar l’independentisme. L’aposta dels aparells de l’estat per AC situa la qüestió migratòria, des d’un posicionament alineat amb la més radical extrema dreta racista i xenòfoba, com a element clau en l’estratègia de l’estat contra l’independentisme.

La visualització d’AC en el lideratge d’aquest posicionament, alineant-se amb tots els moviments polítics europeus d’una extrema dreta cada cop més desacomplexada en el seu exhibicionisme neofeixista i neonazi... és una estratègia que pot tenir efectes devastadors sobre l’independentisme català i tot el que sempre ha estat, tota la seva lluita i l’herència de compromís patriòtic sempre associat a la democràcia, drets humans i antifeixisme.

La derrota del 1939 davant el franquisme i els seus aliats del feixisme italià i del nazisme alemany va portar milers de patriotes a l’exili i, amb la invasió nazi de França, a la IIGM, a camps de concentració i mort. Mentre sempre tots els militants independentistes ens hem proclamat hereus dels qui ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure, que van combatre des de la resistència als nazis, que van obrir i mantenir rutes per la llibertat per ajudar a salvar a milers i milers de persones que fugien de l’horror i l’extermini nazi... ara tenim, per primera vegada a la història de Catalunya, gent com la d’Aliança Catalana donant suport incondicional als hereus del nacionalsocialisme a l’actual Alemanya, l’AfD

Fa poc més d’un any Aliança Catalana es reunia amb l’eurodiputat saxó d’AfD Siegbert Droese, proper al sector neonazi d’AfD.

Droese feia campanya a Leipzig amb 1 cotxe matriculat AH1818 (codi utilitzat per neonazis en referència a Hitler).

I eren els propis líders d’AC que ho escampaven per les xarxes, sense cap vergonya, amb orgull:

 

Però Aliança Catalana també fa ús de totes les estratègies de l’extrema-dreta racista i xenòfoba internacional, unes estratègies que tenen, com a motor, al centre de tot, una enorme capacitat de manipulació social i mediàtica a través d’unes xarxes socials a través de les quals primer escampen les seves mentides i després les seves estratègies de manipulació social racista i xenòfoba.

Alguns exemples:

 

Que no siguem malpensats, ens diu. I comparteix el mateix discurs que té la resta de l’extrema dreta racista i xenòfoba, com la d’aquest eurodiputat de VOX fill d’un nazi:

La foto no és de Catalunya, però per al racisme tot s’hi val. La foto és d’una sucursal de La Caixa a un poble de Huelva, i són jornaleres a la collita de la maduixa. Per a l’extrema dreta racista, sigui AC sigui VOX, sigui el que sigui, tot s’aprofita, tot es converteix en mentida, en la seva estratègia per estendre odi racista, per criminalitzar la immigració.

I ho fan directament, com hem vist en aquests repugnants comentaris de la líder d’AC i de l’eurodiputat de VOX, o a través d’una xarxa formidable que tots aquests moviments alineats en l’extrema dreta racista tenen, de bots i perfils intoxicadors a les xarxes socials.

Aquí tenim un exemple d’un perfil habitual d’aquesta intoxicació racista i xenòfoba d’Aliança Catalana:

De debò? O sigui que faltaria, segons aquest perfil d’intoxicació racista d’AC, unes dades que considera fonamentals... la gent vinguda de fora que cobra la prestació d’IMV... I com que segons ella aquestes dades no hi són, escampa la sospita “per què no ho diuen?”, és a dir, ens ho amaguen... però, ai làs, gairebé simultàniament, tot i haver dit que mancava una dada fonamental, que amaguen... ella la té, aquesta dada, i així ens pot explicar a tots per què l’amaguen, la dada: perquè la major part dels beneficiaris són immigrants.

Feina feta: mentir, intoxicar, escampar la sospita... i portar-nos, com sempre, a la mateixa conclusió de sempre, que la culpa és dels immigrants, que són uns aprofitats, que només per ser immigrants ja tenen pagueta, etc etc etc

Quines coses, només que hagués anat a l’enllaç de la nota informativa del ministeri hauria pogut veure que hi ha un accés directe a una completa estadística de l’IMV amb dades estatals, per CCAA, nacionalitats, edats, etc.

I encara més, si no volia accedir al web amb les dades estadístiques, en la mateixa notícia del ministeri sobre l’IMV s’informava que el 82,3% dels titulars perceptors tenen nacionalitat espanyola.

O sigui, que no faltava cap dada, que ho diuen i publiquen... i que més del 80% són espanyols...

Però l’estratègia de l’extrema dreta racista, la d’AC o VOX, que són iguals, és dir que no es publiquen les dades, i que hi ha un motiu perquè no es publiquin: que tot és culpa dels immigrants.

I això és a diari, podríem estar així una eternitat, perquè la mentida i la manipulació per bastir un discurs d’odi racista i xenòfob és l’única estratègia de tota aquesta extrema dreta de la que forma part Aliança Catalana, al costat de VOX, neonazis alemanys, etc.

Sempre els immigrants al centre de tots els mals i causants de tots els nostres problemes, perquè són uns aprofitats, i tenen uns drets que la resta no tenim:

La realitat: aquest curs 25-26... 795.000 alumnes de primària i de secundària tenen un val d'ajut de 60€ per compres, entre d'altres, de papereria (llibretes i bolígrafs).

Però ja veus, segons la lideressa del discurs de l’odi racista i xenòfob, tu, jo, tots, l’únic que estem fent és pagar la festa als immigrants...

En aquesta intervenció al Parlament la lideressa de l'odi racista i xenòfob també va dir que la immigració està ensorrant el sistema educatiu. Sempre tot va fatal i tot és culpa de la immigració.

La realitat?

L'any 2013 Catalunya tenia un 64,4% de població jove 20-24 anys amb estudis secundaris, 20 punts per sota de la mitjana UE.

10 anys després, l'any 2023, en ple impacte del boom migratori d'aquests anys, Catalunya ja tenia un 78,3% de la seva població jove (20-24 anys) amb estudis secundaris, gairebé 15 punts més que fa 10 anys.

En els darrers 10 anys a Catalunya s’ha escurçat la diferència amb la UE de joves amb estudis secundaris de gairebé 20 punts a 8 punts!

I si ho mirem des del punt de vista de la població jove amb estudis superiors, a Catalunya és un 57,5%, 5 punts superior al percentatge de població jove amb estudis superiors a l’estat espanyol i 12 punts per sobre del % de la UE. Dades 2024!

O sigui que gairebé un 60% dels escolars tenen ajuts per a la compra de material escolar i que Catalunya en els darrers anys ha arribat als majors percentatges de jovent amb estudis secundaris i superiors... però per a la lideressa de l’odi racista i xenòfob d’AC tot va pitjor i només és culpa de la immigració.

És evident que a Catalunya s’ha de poder parlar, decidir i gestionar el tema migratori. Els independentistes sempre hem volgut ser un estat per poder decidir sobre totes les coses del nostre país, i fer-ho responsablement i en sintonia amb els nostres aliats, amb els països del nostre entorn.

El tema migratori és extraordinàriament complexe, i té moltíssimes coses que sempre haurem de considerar: des dels drets humans (i d’això els catalans en sabem molt perquè dissortadament al llarg de la història ens hem vist obligats a emigrar o exiliar-nos, sovint massivament) fins dades del tot aclaparadores, com els més de 10 anys que portem de creixement vegetatiu negatiu, o que siguem el segon país del món amb una més baixa taxa de natalitat.

És evident també que és inadmissible, que es parli, amb la frivolitat que es parla, de la Catalunya dels 8 o dels 10 milions. “Ens hem de preparar per a la Catalunya dels 10 milions”, diu el govern del PSC. Potser el que ens hem de preparar és per poder decidir si volem ser una Catalunya de 10 milions.

Però parlar de tot això i voler decidir sobre tot això... és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC o VOX. Parlar, establir polítiques, gestionar... en definitiva, poder decidir, sobre la qüestió migratòria és absolutament imprescindible, i és una cosa que no té absolutament res a veure, tot el contrari, amb els discursos d’odi racista i xenòfob de l’extrema dreta.

Tots aquests discursos de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, com el d’AC, només busquen fer de l’altre, pel color de la seva pell, pel seu origen, per la seva religió, l’enemic a batre, convertint-lo en el responsable de tots els problemes, de tot el que no funciona.

És evident que hi ha problemes, i la política està per trobar-hi solucions. Per exemple, ara mateix és evident tenim un problema amb la impunitat de la multireincidència, que ha arribat a uns límits que fan inevitable pensar la inacció judicial no sigui casual, sinó causal. I quina és la causa? Doncs alimentar l’extremadreta i el seu discurs racista i xenòfob per bloquejar l’independentisme.

Fixeu-vos fins a quin punt això és greu i incomprensible: el Novembre del 2009 a l’estat espanyol governava Zapatero (PSOE) i a Catalunya el tripartit (PSC, ERC i ICV).

Joan Saura, d'ICV-EUA  era el conseller d'interior... i llavors, agafeu-vos fort.... es van expulsar més de 500 delinqüents multireincidents. El conseller Saura va dir al respecte: "La reincidència continua sent un dels principals problemes d seguretat a Catalunya" Els 500 expulsats acumulaven 2.988 delictes.

Ara mateix, a Barcelona, en aplicació del Pla Kanpai, els Mossos d’Esquadra han detectat 280 persones amb múltiples detencions, 266 de les quals han estat actius enguany. Aquestes 266 persones acumulen 1.776 detencions a la ciutat de Barcelona, i se’ls atribueixen 5.284 fets delictius, principalment furts i robatoris amb violència o intimidació. Els 5 delinqüents amb més detencions n’acumulen 123 aquest any, i 260 antecedents total.

El conseller Joan Saura, d’ICV-EUA, celebrava l’expulsió de 500 delinqüents multireincidents que acumulaven 2.988 delictes. No és normal que ara no es pugui fer el mateix amb 266 delinqüents multireincidents que acumulen més de cinc mil fets delictius.

Cal fer política, cal fer nació, però, sobretot, cal ser poble...

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  
i serà la veu del teu poble,  
i seràs, per a sempre, poble...

I lluitarem, fent honor a tots els patriotes que ens han precedit, per aquest poble que som i que volem lliure, i per tots els valors que hem assumit, i que també són la veu del nostre poble, combatent, com sempre hem fet, els feixismes, els totalitarismes, l’odi racista i xenòfob dels qui com aquests d’AC, es proclamen, a casa nostra, hereus dels neonazis alemanys que fan campanya amb cotxes amb la matrícula d’Adolf Hitler.